Sistema de fitxers

En informàtica, el sistema de fitxers és un mètode per emmagatzemar i organitzar la informació i les dades contingudes en un dispositiu electrònic o sistema computacional, per tal de facilitar-ne la localització i accés. Els sistemes de fitxers usen dispositius d'emmagatzemament com els discs durs o els CD-ROM i inclouen el manteniment del lloc físic dels fitxers. La majoria de sistemes operatius tenen el seu propi sistema de fitxers.

Els més comuns utilitzen dispositius d'emmagatzemament de dades que permetin l'accés a les dades com una cadena de blocs d'una mateixa mida, a vegades anomenats sectors, normalment de 512 bytes de longitud. El programari del sistema d'arxius és responsable de l'organització d'aquests sectors en arxius i directoris i manté un registre de quins sectors pertanyen als arxius i quins no han estat utilitzats. En la realitat, un sistema d'arxius no requereix necessàriament un dispositiu d'emmagatzemament de dades, sinó que pot ser utilitzat també per a accedir a dades generades dinàmicament, com les rebudes a través d'una connexió de xarxa.

Generalment un sistema d'arxius té directoris que associen noms d'arxius amb arxius, normalment connectant el nom d'arxiu a un índex en una taula d'assignació d'arxius d'algun tipus, com ara FAT en sistemes d'arxius MS-DOS o els inodes dels sistemes Unix. L'estructura de directoris pot ser plana o jeràrquica (ramificada o "en arbre"). En alguns sistemes de fitxers els noms d'arxius són estructurats, amb sintaxis especials per a extensions d'arxius i números de versió. En altres, els noms d'arxius són simplement cadenes de text i les metadades de cada arxiu són allotjades separadament.

En sistemes d'arxius jeràrquics, normalment, es declara la ubicació precisa d'un arxiu amb una cadena de text anomenada "ruta". La nomenclatura per a rutes varia lleugerament de sistema en sistema, però mantenen en general una mateixa estructura. Una ruta és expressada per una successió de noms de directoris i subdirectoris, ordenats jeràrquicament d'esquerra a dreta i separats per algun caràcter especial que sol ser una barra ('/') o barra invertida ('\') i pot acabar amb el nom d'un arxiu present en l'última branca de directoris especificada.

Així, per exemple, en un sistema Unix la ruta a la cançó preferida de l'usuari "albert" seria:

/home/albert/música/Magic Mushrooms - Open Source.ogg

Un exemple anàleg en un sistema d'arxius Windows es veuria com:

C:\Documents and Settings\Els meus documents\La meva música\Magic Mushrooms - Open Source.ogg

Els sistemes d'arxius tradicionals proveeixen mètodes per a crear, moure i eliminar tant arxius com directoris, però no tenen mètodes per a crear, per exemple, enllaços addicionals a un directori o arxiu (enllaç dur en Unix) o reanomenar enllaços pares (".." en Unix).

L'accés segur a sistemes d'arxius bàsics pot estar basat en els esquemes de llista de control d'accés o capacitats. Les llistes de control d'accés fa dècades que van demostrar ser insegures, de manera que els sistemes operatius experimentals utilitzen l'accés per capacitats. Els sistemes operatius comercials encara funcionen amb llistes de control d'accés.

Les principals funcionalitats d'aquests sistemes són

  • Permisos
    • llistes de control d'accés (ACLs)
    • UGO (Usuari, Grup, Altres — per les seves sigles de l'anglès, User, Group, Others)
    • Capacitats granulades
    • Atributs estesos (només afegir al fitxer però no modificar, no modificar mai (per a modificar-lo s'ha de treure l'atribut), etc.)
  • Evitar la fragmentació
  • Permetre enllaços, tant simbòlics com durs
  • Journaling (recuperació ràpida després d'un apagat brusc)
  • Suport per a fitxers dispersos

Developed by StudentB